Com tributen en l'IRPF les rendes de comunitats de béns i societats civils? El que ha de saber…

Existeixen determinades estructures (comunitats de béns, herències jacents, algunes societats civils...) que, encara que operen com si fossin una unitat econòmica, no tributen com a tal en l'impost sobre societats. En realitat, funcionen com un canal de pas. Els ingressos no es queden aquí, es traslladen a l'IRPF.

I és precisament en aquest trasllat on solen aparèixer errors, interpretacions poc afinades o decisions preses amb una certa lleugeresa.

Com es calcula la renda atribuïble en l'IRPF?

L'entitat obté ingressos, sí, però no és qui els declara com a renda pròpia. Primer es calcula el resultat com si fos un contribuent més. S'apliquen ingressos, despeses, amortitzacions, ajustos... tot l'habitual.

Però aquest resultat no es queda en l'entitat. Es reparteix entre els socis, comuners o partícips, segons el percentatge de participació que tinguin.

Aquí és on convé detenir-se un moment. Perquè no n'hi ha prou amb repartir. Cal fer-ho bé.

• Atenció. Si no existeix un acord clar i documentat sobre els percentatges de participació, Hisenda aplicarà el repartiment a parts iguals. I això, en la pràctica, pot generar distorsions fiscals importants.

No totes les despeses que es registren són automàticament deduïbles. Si s'inclouen despeses discutibles, l'error es trasllada a tots els socis.

Quin tipus de renda s'atribueix i a qui?

La renda no sols es reparteix, també manté la seva naturalesa. Això és clau.

• Si l'activitat és econòmica, el soci declararà rendiments d'activitat econòmica.

• Si procedeix de lloguers, seran rendiments del capital immobiliari.

• Si hi ha inversions financeres, es tractarà com a capital mobiliari.

És a dir, no hi ha transformació. La renda arriba al soci tal qual va néixer.

I a més, s'atribueix en funció de qui sigui aquest soci. No tributa igual una persona física que una societat.

• Atenció. Canviar la titularitat dels socis, o incorporar nous partícips sense analitzar l'impacte fiscal, pot alterar completament la tributació final.

En matrimonis o estructures familiars, no sempre es revisa qui ha de declarar realment cada part. Això pot generar duplicitats o errors d'imputació.

Entitats en règim d'atribució de rendes

Delimitació positiva i negativa (IRPF)

Com es declaren les rendes atribuïdes?

L'entitat presenta el seu propi model informatiu, on detalla el resultat i com es distribueix. Però no paga impostos per això.

Són els socis els qui inclouen aquesta renda en la seva declaració individual. Cadascun en el seu IRPF o en el seu impost sobre societats, segons correspongui.

I aquí apareix un dels punts més delicats. La coherència entre el que declara l'entitat i el que declara cada soci.

Si hi ha diferències entre totes dues declaracions, l'encreuament de dades de l'Agència Tributària sol detectar-ho amb facilitat. I això obre la porta a comprovacions.

• Atenció. No declarar la renda atribuïda perquè "no s'ha cobrat" és un error habitual. La tributació no depèn del cobrament, sinó de la generació de la renda.

Pagaments a compte i acomptes fiscals

Encara que l'entitat no tributi directament, pot estar obligada a efectuar pagaments a compte o retencions en determinades situacions.

A més, els socis han de tenir en compte que la renda atribuïda incrementa la seva base imposable, la qual cosa pot afectar els seus pagaments fraccionats o a la quota final. No és rar que algú arribi a la campanya de renda amb una sorpresa poc agradable simplement per no haver previst aquest efecte.

• Atenció. No ajustar els pagaments fraccionats tenint en compte la renda atribuïda pot derivar en regularitzacions elevades al final de l'exercici.

En activitats econòmiques, la falta de previsió d'aquests ingressos pot afectar fins i tot la planificació de tresoreria personal.

Obligacions fiscals de l'entitat

Encara que no tributi com a contribuent de l'impost, l'entitat té obligacions formals rellevants. Ha de portar una comptabilitat o llibres de registre adequats, presentar declaracions informatives i, si és el cas, complir amb obligacions de retenció.

És a dir, no és una figura "sense càrrega fiscal". Té responsabilitats, encara que d'una altra naturalesa. Descurar les obligacions formals pot derivar en sancions, fins i tot encara que la tributació final recaigui en els socis.

• Atenció. Moltes entitats petites no porten un control rigorós de la seva comptabilitat. Això complica justificar les dades en cas d'inspecció.

En definitiva, el règim d'atribució de rendes sembla senzill quan s'explica en dues línies. Però en la pràctica, té matisos que condicionen directament la tributació personal dels qui participen en l'entitat. No és tant un problema de normativa, que està bastant definida, com d'interpretació i aplicació en el dia a dia. I aquí és on convé detenir-se, revisar i, si cal, replantejar com s'estan fent les coses.

Perquè quan l'error s'arrossega durant diversos exercicis, deixa de ser un detall tècnic i passa a convertir-se en un problema fiscal de veritat.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.

Una salutació cordial,