Càrrega de la prova.

27/11/2018

Segons els tribunals, quan una despesa està comptabilitzada i s'ha declarat, es presumeix que està relacionat amb l'activitat i és deduïble...

Segons els tribunals, quan una despesa està comptabilitzada i s'ha declarat, es presumeix que està relacionat amb l'activitat i és deduïble...

Restriccions. És habitual que Hisenda no admeti que els empresaris i les societats es dedueixin determinats despeses, per considerar-los no relacionats amb l'activitat. Per exemple:
Si un professional es dedueix les despeses de compra o ús d'un vehicle, impedeix aquesta deducció per considerar que no s'ha justificat la seva afectació exclusiva a l'activitat. Anotació. O si es dedueix el consum en restaurants, s'oposa això, exigint que s'acrediti que són despeses correlacionades amb els ingressos.
De la mateixa manera, si una empresa realitza una inversió que Hisenda considera excessiva o innecessària (com l'adquisició de mobles d'alta gamma per decorar el despatx del seu director general), pot oposar-se a la deducció de l'amortització corresponent.

Prova “diabòlica”. En aquests casos, Hisenda exigeix als contribuents que siguin ells els qui justifiquin que es compleixen els requisits de deducció que estableix la llei (per exemple, que mai es fa un ús particular del vehicle o que les despeses són necessàries per a l'activitat o estan correlacionats amb els ingressos), la qual cosa moltes vegades constitueix una circumstància impossible de demostrar.

Càrrega de la prova. Doncs bé, en general, els tribunals s'oposen a aquest criteri [TSJ Catalunya 15-06-2017, entre altres] .Vegi els seus arguments i utilitzi'ls quan li impedeixin deduir alguna despesa comptabilitzada:
El contribuent només ha d'acreditar que la despesa ha estat declarat i comptabilitzat. Atès que la llei no diu el contrari, és Hisenda la que ha de justificar que la despesa no és deduïble (i no a l'inrevés).
Perquè les despeses siguin deduïbles, no és obligatori que siguin necessaris; prou que estiguin relacionats amb els ingressos, que corresponguin a una operació efectiva i real, i que no caiguin en algun dels supòsits que la llei considera expressament com no deduïbles.
No correspon a Hisenda qualificar si una despesa és inadequada, oportú o excessiu. Això suposaria entrometerse en la gestió empresarial, funció que no correspon a la Inspecció.

Si Hisenda considera que les despeses comptabilitzades i declarats no són deduïbles, és ella la que ha de demostrar-ho, i no el contribuent.